Les meves obres

Gràcies per interessar-te en la meva obra! Soc Gerard Salvat, i escriure ha estat i encara als meus vuitanta ho segueix essent la meva manera de donar forma a les emocions, als records i a les reflexions a què m’obliguen, en negatiu massa vegades però en positiu sempre que puc també, els fets de la vida moderna que des de tantes pantalles i pantalletes m’omplen la ment i que només la buido quan els analitzo i a la fi els esbrino.

O només buido la ment i els traspasso a «Forats…, i forats» amb una o diverses incògnites per banda i us convido a compartir-les a través del formulari de contacte de la web . En aquesta situació estic més tranquil i el cap ja no se m’infla. Això també s’hi escau per a qualsevol dubte, discrepància, repetició o error que cregueu observar en la lectura dels llibres que segueixen, cadascun anoteu-lo en la casella del llibre en qüestió i jo que procuraré aclarir-ho, ampliar-ho o corregir-ho, si puc…, i per la mateixa via.




Publicació 2006

el pas de mahoma

El Daniel, la Rosa i el iaio Ventura afronten un repte vital comparable a la travessa del Pas de Mahoma, al Pic de l’Aneto: un camí ple de perills i de incerteses, però amb la promesa de la felicitat per l’assoliment del cim al final.

És clar que cadascú te el seu i el seus àmbits: la ciutat de Barcelona els dos primers i la Vall de Benasc i més concretament el poblet de Ramastué a la Ruta del Solano, el tercer, quant a àmbits i molt més complicats els reptes vitals i impossibles d’insinuar ací que per això hi ha el llibre. Us el comenceu i si us enganxa continueu…, i si no no.

Publicació 2010

poesies per a ben pair

Després dels àpats, vaig descobrir que escriure un o dos poemes em feia millorar la digestió…, molt més be m’anava que qualsevol altre digestiu!

Amb el temps, aquesta rutina em va proporcionar un munt de poemes que se m’anaven acumulant i que no sabia pas què fer-ne. Va ser amb la meva filla Thais que vàrem decidir publicar-ne alguns, afegint-hi però els seus dibuixos per fer-los més agradables i alegres i optimistes.

D’altres, però, com els escrits després dels grans àpats dels dies festius, com els de Nadal o de la Festa Major o d’algun aniversari sonat, amics i persones que em volen be m’han recomanat que encara no els publiqui i així que reposen al fons d’un calaix, esperant el moment oportú per a treure’ls a la llum.

Publicació 2012

l’àngel del fracàs

L’Àngel del Fracàs és la interpretació que en vaig fer dels pensaments i sentiments del meu pare, Joan Salvat Bodro. Va ser un home que, malgrat les circumstàncies adverses, va intentar viure amb coherència entre el que pensava i el que feia. Per això, amb d’altres nou d’Alforja s’allistà voluntari a la Columna Durruti i marxaren cap a Madrid el novembre del 1936 quan els revoltats franquistes ja n’eren a les portes i els varen fer recular tot i tenir-hi moltes baixes. Una primera victòria seguida d’innombrables derrotes i també la derrota moral de no ser compresos pels seus superiors. A través d’aquest llibre, vaig intentar posar-me en la seva pell i narrar la seva peripècia interna en el decurs d’un Consell de Guerra sumaríssim en el que se’ls demanava la pena de mort per a 147 columnistes. Crec honestament que ho vaig fer amb un coneixement de com l’afectà molt superior al que cap historiador professional hagués pogut assolir. Si vols llegir-ho i comprovar-ho et convido a polsar l’enllaç que segueix.

NIET

Aquest llibre ha estat de llarg el que m’ha donat més feina -i això no és cap queixa- perquè havia de ser així si el que tocava era un fet transcendental dirigit a la totalitat de l’espècie i malgrat ser ben conscient de la meva insignificança intel·lectual però que també havia de contemplar que ja havien transcorregut quasi cinquanta anys sense que ningú, ni professional ni afeccionat, hagués compilat en l’extensió d’un llibre ni la narrativa del fet; ni dels antecedents i circumstàncies que l’havien possibilitat; ni de les conseqüències extremadament catastròfiques que hauria tingut, a més de les positives que va tenir quan el protagonista, Vasily Alexandrovich Arkhipov, amb el seu «NIET» inapel·lable va impedir que es produís.

Pel cinquantenari dels fets, vàrem, amb la meva dona, anar a Moscou i parlar amb la seva vídua després d’anys d’acurada investigació per tot Internet i d’haver hagut d’arribar a la conclusió que tot el que hi trobava partia d’una font inicial en la qual una data tan important com la de la seva mort estava equivocada. Jo ja havia arribat a la fotografia de la làpida de la seva tomba i, allí gravada, m’ho demostrava.

El testimoni de la seva viuda, Olga Arkhipova, va ser decisiu quant a la veracitat del que havia passat però el respecte i comprensió de la seva decisió de no voler repetir els disgusts i els dolors que la indiferència rebuda dels superiors del seu marit li n’havien provocat em va fer desistir de la meva primitiva proposta d’escriure la seva història investigant conjuntament amb un escriptor nadiu de la seva confiança els arxius que a mi em resultarien inaccessibles. Tenia l’experiència recent de «L’Àngel del Fracàs» que, precisament li havia portat com a regal i dedicat «amb l’esperança que trobaria algun català per Moscou que li traduiria» i confiava en que em seria útil però que no va poder ser. Vaig tenir sort en arribar ací i trobar-me en que amb tants anys passats, ara ja eren més de cinquanta, ja se n’havien desclassificat molts documents als arxius dels EE.UU. i que jo els aprofitaria com a les fonts més importants, verídiques i indiscutibles possibles. De fet, reguen tot això que segueix i que us convido a llegir.

Publicació 2021

Forats…i forats

Es tracta d’un contingut dinàmic, per tant, l’aniré actualitzant conforme vagi trobant «forats» desconeguts als que jo intento donar llum.