Àngel del fracàs

Pròleg

L’Àngel del Fracàs és alhora una novel·la, una biografia i una crònica, però sempre dintre la veracitat. M’ha convençut molt l’obra. És un text que pot atraure tota la ciutadania. Aquesta esplèndida història -tan reeixida- ens explica coses i successos mal coneguts.

Des d’ella podrem entendre molt millor el que va significar la Guerra del 36, l’atractiu que podia tenir la doctrina anarquista per a una gent -la majoria- sotmesa de sempre, la desgraciada lluita fratricida de les files republicanes, la il·lusionant utopia de la revolució, la nefasta influència de la URSS sobre els governs de la República en guerra, l’ambient d’un poble rural del primer sud de Catalunya en el segon terç del segle XX, etc.

També ens aproparem a la vida d’un poble efectivament singular però també i a la vegada molt representatiu; a les possibilitats d’una pagesia que, si estigués preparada, podria ser positivament imaginativa; a l’ambient de la zona republicana des del poble, des del front, des de la presó de Lleida; a l’exili i el franquisme des del poble, que no és pas un racó de món sinó un bon mirador.

És evident la gran capacitat de l’autor, Gerard Salvat Raull, en dibuixar personatges. En aquest cas, el magnífic retrat del protagonista i fals memorialista (el pare de l’autor) que, si bé parteix de la vida d’una persona que va existir, reclama traça per dibuixar-lo. 

Pel que fa a l’estil, l’autor usa un llenguatge excel·lent, viu, directe i autèntic (molt del nostre país de procedència i pertinença). Un gran mèrit rau en que passa d’explicar les coses més elementals o més roïnes de la vida al front i a la fugida per camps a -sense cap sobresalt, amb la mateixa fluïdesa- fer comentaris política i fins i tot doctrinals.

Gerard Salvat es permet una llicència, adoptar la veu del seu pare, Joan Salvat. D’aquesta herència intestada, a la banda de la narració purament objectiva dels fets, no s’exclouen els sentiments, ni a vegades els més negatius com l’enuig. Tot i això, el conjunt manté una veu i un fil, gosaria a dir, molt «equilibrats».

La nostre remesa, la nostra generació nascuda als anys vint, no són aliens ni a les aspiracions ni als fets que aquest llibre hi dóna encara més llum. La història no acaba sempre bé, però s’ha de conèixer. Tot i que soni a lloc comú, és clau no perdre la memòria i, per extensió la identitat -individual i col·lectiva. Publicar L’Àngel del Fracàs és un gest i un esforç personal que honra a l’autor, una obra de proximitat i una aportació molt valuosa a aquest llibre de llibres que és ❝la memòria històrica democràtica❞. Scripta manent.

Xavier Amorós Solà